miércoles, 22 de febrero de 2012

Lectures de nit

Darrerament estic llegint bastant. No es tracta d'una qüestió de saciar les meves ànsies de coneixement o de voler entrar en cap mena d'elit cultural. És més aviat un tema de insomni. I és que quan un no pot dormir ha de fer front a la mateixa decisió que s'havia de prendre, ja fa anys, al poc d'entrar a l'institut: números o lletres? Comptar ovelles o llegir una mica? Si acaba essent una d'aquelles nits difícils el més segur és que et passis a mixtes.
De jove llegia molt. A casa meva feia certa gràcia i tot. Ho veien com una condició estrafolària. Vaig començar, com molta gent, amb El zoo del Pitus i a partir de llavors ja no vaig poder parar. Llegia molts llibres de terror, amb monstres fantàstics, alguns de ciència ficció. Eren francament terribles, però els recordo amb certa estima. Recordo que hi havia una col·lecció de llibres que es deien "Horror" que agrupaven un bon nombre de relats del gènere. Amb vampirs i homes llop a les portades i feien el mateix mal al cervell si els llegies com si algú tels tirava pel cap. A més, per vendre el producte, a la portada afegien frases de l'estil: "con un relato inédito de Stephen King" o "con un relato inédito de Stephen King firmado con el seudónimo de Richard Bachman" o "Stephen King usó un ejemplar de este libro para falcar una mesa de su casa que le cojeaba". I tu anaves i el compraves i el consumies a gran velocitat esperant arribar a la història inèdita tant publicitada que era igual de lamentable que la resta però el teu cervell no detectava que era un placebo i acabaves comentant amb els teus amics lo brillant que era la història en qüestió.
Fa certa gràcia perquè veig que, tot i el temps que ha passat les coses no han canviat massa. Els vampirs i els homes llop continuen estan de moda i es continuen venent més llibres, més que mai fins i tot, amb ells com a protagonistes. El problema és que ara ja no fan por. Bé, sí que en fan, però d'una altra manera. Ara els vampirs són joves, atractius, elegants, romàntics i no tenen res millor a fer per a malgastar la seva immortalitat qua anar a classe a l'institut. Ara ja no es cremen quan els toca la llum del sol, ara brillem com a diamants. Ara les joves ja no fugen dels seus ullals, ara es llencen als seus braços. No puc evitar tenir la sensació que vaig viure la meva joventut en una època molt millor que l'actual.
Amb el temps vaig anar perdent el gust i l'hàbit per la lectura. I justament ara que tothom sembla estar d'acord en què això dels llibres té els dies comptats, jo m'hi torno a enganxar. Suposo que, simplement, són ganes de portar la contrària.

No hay comentarios:

Publicar un comentario