viernes, 12 de marzo de 2010

Soc un yonki de l'electricitat

Jo vaig ser una de les persones que, recentment, es va passar unes hores sense llum. Exactament varen ser vint-i-quatre (de les tres de la tarda del dilluns fins a les tres de la tarda del dimarts). I encara gràcies, veient com estant les coses. Durant aquelles vint-i-quatre hores vaig descobrir, horroritzat, el que ja sabia però que mai havia pogut veure d'una forma tant clara: soc un yonki de l'electricitat.
Va marxar la llum just quan estava al sofà veient la televisió, que, automàticament, es va quedar en negre. A fora nevava un ou i mig i el vent era d'escàndol. La televisió estava fora de servei, de l'ordinador ni en parlem, la calefacció s'en va anar a tomar pel cul i, per si no n'hi hagués prou, la cuina, a casa meva, també és elèctrica. Bingo.

Allà estava jo, a casa, veient nevar per la finestra sentint-me impotent enmig dels elements climatològics adversos. Quan vaig estar fins els collons d'estar a casa, mirant per la finestra, se'm va ocórrer la brillant idea d'anar a fer fotos al carrer. M'entres baixava per les putes escales (evidentment tampoc l'ascensor tampoc funcionava) vaig trobar un veí que, precisament, havia tingut la mateixa idea de merda que jo. Visca la originalitat. La seva càmera era molt millor que la meva i vaig estar a punt de dir-li que me les passés i estalviar-me sortir al carrer. No ho vaig fer, suposo jo, que perquè, en part, soc gilipolles.
Quan vaig tornar a casa la cosa seguia igual. Com que tampoc tens més informació, i per la finestra veia edificis amb llum, un sempre pensa que el seu bloc és l'únic en aquesta situació. Un cop pots veure les noticies, a l'endemà, ja entens que no. Vaig acabar llegint fins que va marxar el sol. Després, vaig seguir llegint amb la llum d'una espelma situada estratègicament davant del llibre. Era absurd.

Vaig sopar pa mig congelat amb embotit, a la llum de les espelmes. Una imatge molt romàtica si no fos perquè a fora s'estava acabant el món.

A l'endemà ja no nevava però seguia sense llum. Vaig anar a esmorzar a un bar on em van deixar carregar el mòbil. Vaig voltar per la ciutat, sempre a punt d'una caiguda continua. Vaig dinar a fora, de menú. Per sort al tornar a casa tot estava solventat. Per primera vegada a la meva vida vaig abrasar alguns electrodomèstics. Mai havia estat vint-i-quatre hores sense llum. Mai havia vist tant clar el meu grau d'addicció.