lunes, 25 de febrero de 2013

Ressaca

Ressaca: "Mal de cap i malestar general que hom experimenta al cap d'unes hores d'haver consumit un excés d'alcohol".
Soc molt conscient que, degut al to i la temàtica d’algunes de les precedents entrades d’aquest bloc, les persones que puguin llegir-les s’hauran fet l’equivocada percepció de que, un servidor, és el que clínicament es coneix com a: un putu borratxo de merda. Res més allunyat de la realitat. De fet, deu de cada deu dentistes consultats arran d’aquesta temàtica, m’han acabat penjant el telèfon. L’estadística no enganya. Sigui quina sigui.
I és que ja no soc aquell jovenet aixalabrat que era abans i ara tinc tendència a mesurar molt més els meus actes i les meves paraules (abans les mesurava fins el segon gin-tònic i ara ja he aconseguit mesurar-les fins el tercer). No obstant, el diumenge passat em vaig despertar amb una d'aquelles ressaques de les que fan època, que provoquen intenses punxades en el teu malmès cervell, que et lliguen, sense necessitat de cadenes, al sofà de casa teva fent palesa una preocupant falta de ganes de vida social i que et fan jurar i perjurar, amb el puny tancat, en alt, i la mirada perduda cap a l'infinit, que mai més tornaràs a provar una gota de licor. I us asseguro que, en aquell precís instant, fins i tot t'ho creus. Durant uns breus segons.
La qüestió és que la nit anterior tampoc és que fos una d'aquelles que fan època, en la que et treuen dels bars en braços i entre aplaudiments (entre segurates i hòsties com a pans). Què va! Simplement vaig a anar a casa d'uns amics a sopar, vam jugar una partida al "trivial" i en acabat me'n vaig anar a dormir. Tot molt normal i sensat. Molt d'algú de la meva edat.
Per la tarda, després de molts i dolorosos intents, vaig aconseguir activar-me i vaig sortir al carrer. Ens vam veure amb l'anfitrió de la nit anterior, que em va explicar tot el que havíem begut, que l'havíem deixat sense existències i que va haber-hi un moment de la nit en el que va dubtar entre anar a la benzinera més propera per renovar existències o trucar als mossos perquè desallotgessin el seu pis, que la partida del trivial que el meu grup anava guanyant per 5 quesitos a 1, la vam acabar perdent de forma miserable, i que ens va veure abandonar casa seva, passades les tres de la matinada, entre crits sobre anar a certa discoteca però que, tot i això, vam enfilar el carrer en direcció contrària i amb rumb desconegut.
Però jo és que no soc així...