jueves, 17 de marzo de 2011

Port de muntanya

Recentment un dels meus millors amics ha sigut pare d'una preciosa nena. I no és el primer. Aquestes coses sempre em trastoquen. El tema de la paternitat, dintre del meu nucli social d'amistats, sempre l'he visualitzat com la pujada a un port de muntanya d'una cursa ciclista. M'explicaré.
Fa cosa d'un parell d'anys, un dels meus amics va ser pare. Era l'escapat. Va arrencar amb força, però ningú el va seguir, la majoria convençuts de que encara quedava molta muntanya per pujar i que no era el millor moment per atacar. Fa un any, un altre dels meus amics ens va comunicar que també estava esperant una criatura. Segon atac al grup ciclista. Aquesta vegada, no obstant, ràpidament un altre corredor li va sortir a roda, seguint-lo de prop, no deixant que s'escapés en solitari (era el que aquesta setmana ha tingut la nena). Però la cosa no acaba aquí, perquè ja hi han hagut dos escapats més que ens han anunciat que han de ser pares. El grup ciclista s'estira (serp multicolor que ni diuen) i tot fa pensar que, definitivament, s'ha trencat la cursa i cada cop queda menys gent en el gran grup.
Dintre d'aquest gran grup, però, els participants que hi queden es van analitzant els uns als altres, per saber quina és l'estratègia més encertada per afrontar el que queda de pujada. A alguns els veus amb ganes d'atacar en qualsevol moment, uns esperant ordres d'equip, d'altres amb prou feines poden seguir el ritme, portant a sobre una "pájara" important. Jo, directament, porto a sobre a Alfred Hitchcock, que encara pesa més. Llavors hi ha els amics del grup sense parella. Ells no competeixen en aquesta cursa, més aviat serien aquells espectadors, al marge de les carreteres, que durant un bon tros corren al costat dels ciclistes donant-los ànims.
El que resulta innegable és que, cada vegada més, les rampes comencen a tenir un grau de desnivell d'allò més respectable i un, pedalant a un ritme lent però constant, cada cop comença a veure més clar que el més còmode seria pujar a una d'aquestes motos que van retransmeten la cursa.

2 comentarios:

  1. També podries filosofar amb muntar curses familiars de famílies d'un, dos, tres...components.
    Al cap i a la fi, les rampes es pugen i es baixen, no?

    ResponderEliminar
  2. Compte que hi ha certes curses que són ecomanadisses i després , si t'agafa per sorpresa ja hi ets i ... a córrer!

    ResponderEliminar