miércoles, 4 de mayo de 2011

Diners a les butxaques

Suposo que tothom ha patit en alguna ocasió la desagradable experiència de despertar-se el dia després d'una nit de festa amb un més que incipient mal de cap i una flagrant incapacitat per aconseguir recordar com va acabar la jornada anterior. Benvinguts al meu món.

Un s'asseu als peus del seu llit, intentant visualitzar com va anar la cosa, però tant sols aconsegueix recuperar imatges desordenades sense un fil conductor clar, més enllà de l'alcohol. Per intentar posar una mica d'ordre en el nostre cap, el més senzill serà anar a comprovar les butxaques dels nostres pantalons per veure què hi podem trobar. En funció dels diners que hi restin podrem situar la nit en un dels tres nivells que, a continuació, passem a analitzar:


Nivell 1) Hi trobem bitllets petits i arrugats. Va ser una bona nit. Només queden bitllets de cinc o, com a màxim, un de deu, el que vol dir que en una de les últimes rondes que vam pagar ja anàvem tant beguts que vam passar de guardar els bitllets del canvi a la cartera i els varem guardar directament a la butxaca. Per sort no ens ho vam patejar tot i encara ens queda algo per poguer anar a fer el vermut al migdia.


Nivell 2) No hi trobem diners. Va ser una gran nit. No només ens ho vam gastar tot sinó que, a més, el més probable és que algú ens acabés invitant a una copa davant la nostra insistència i la falta d'efectius econòmics. El més segur és que acabessis la nit amb quatre monedes que devies perdre al treure les claus per entrar a casa.


Nivell 3) No hi ha diners, però hi trobem tiquets de la targeta de crèdit. Una nit de les que fan època. No només t'ho vas gastar tot sinó que a més, vas seguir bevent pagant amb la targeta i el més segur és que acabessis convidant a mig bar. S'ha de comprovar si en el moment de demanar encara podies signar o simplement vas marcar una "x". Acostuma a passar que el següent cap de setmana et començarà a saludar gent que no reconeixeràs però amb qui devies parlar aquella nit.


He de deixar de sortir de nit.

5 comentarios:

  1. Servidor ha passat pels nivells 1, 2 i 3 i no sempre per aquest ordre :-)

    ResponderEliminar
  2. Jo em pregunto: De què serveix passar-t'ho tan bé si no te'n adones?
    I a sobre sempre pagues tu!

    ResponderEliminar
  3. Magnífic relat. ben escrit, i ben endreçat en el temps i l'espai. Llàstima de l'última frase. "Tenir que" no existeix en català, i fa mal als ulls. Seguiré llegint-te.

    Salut, blocaire!

    ResponderEliminar
  4. jo quan sortia no hi havia tarja de crèdit i a més no tenia diners... però ens ho passàvem superb!
    Jo també TINC QUE deixar d'utilitzar l'expressió 'tenir de'... el 'Paco' va fer molt mal...

    ResponderEliminar
  5. El "tinc que" és un mal vici que no aconsegueixo treure'm de sobre...
    Merci, per avisar!

    ResponderEliminar